Anunci: “Children see, children do”

Anunci:  “Children see, children do”

Color:

Observem com en tot l’anunci predominen el colors freds ja que volen donar una sensació de tristesa. Els mes utilitzats son el violeta i el blau.

En quant a la intensitat d’aquestos podem dir que es d’un grau molt baix. Això dona al anunci una sensació encara més depriment.

Il·luminació:

Moltes escenes del anunci estan gravades al carrer, així que utilitzen la llum natural i a més la rebotada en aquells llocs on la il·luminació no es suficient, per tal de donar aquest sentiment de llum natural. Aquest fet esta estretament relacionat amb la intenció del anunci la qual es fer-nos arribar situacions diàries que entenem que son normals però que influeixen en el comportament posterior dels nostres fills, ja  que aquestes accions desprès son reproduïdes per ells.

Pel que fa les escenes tancades, es a dir, les que no son gravades al carrer, s’utilitza com es normal una llum principal, acompanyada amb una llum de fons.

So:

Al llarg de tot l’anunci escoltem una música estradiegética com a fons de les accions.

Per tal de destacar les accions que realitzen els personatges s’utilitza sons reals de determinats objectes com el soroll que provoca el motor d’un cotxe o una pedra al glopejar algun objecte. A més hem de sumar la veu dels personatges, aquesta apareix poc però la fan predominar fins i tot per sobre dels sons reals que normalment son més fors i per sobre de la música de fons com es evident.

Ritme:

El ritme varia segons si les accions que realitzem son més intenses o no. En un principi l’anunci comença amb un ritme tranquil i pausat, on observem accions desagradables però que no violen els drets de ningú. Continuadament apareixen accions mes greus i es quan el ritme es una mica més ràpid en comparació a les altres escenes.

Transiciones de escenas

El video empieza con un chico caminando hacia la cámara hasta llegar a pasar a otra imagen realizando un fundido a negro. Continuamos con un barrido para mostrar la escena para luego crear un corte directo y pasar a otra. En esta escena el sujeto nos indica gestualmente que tiene hambre, y a continuación utilizando un encadenado aparece una escena con un bocadillo como primer plano que representa el pensamiento del sujeto. A continuación desaparece la imagen con otro encadenado y vuelve a aparecer el protagonista, cerrando así el periodo que nos muestran de su imaginación. La acción continúa con un fundido en blanco para pasar a la siguiente escena, donde  el sujeto se dirige a un restaurante. Nos indican que ha entrado ya que enlazan las escenas con una cortinilla donde después aparece l protagonista comiéndose un bocadillo.
Algunas de las escenas tienen un período muy corto ya que son menos importantes. Simplemente nos quieren destacar algo concreto.